Cerro Torre i Fitz Roy !!

M'he animat a penjar unes fotos del Cerro Torre i del Fitz Roy , ja que el bloc està en coma profund.... Escalem poc i quan anem no fem fotos.....

Però no hi ha que desanimar-se, l'estiu està al girar la cantonada i qui no escali aleshores.... A la foguera !!

El Cerro Torres (3133 metres) : més de 800 metres de paret granítica, la part superior és tot un barret de gel inmens, i la climatologia canviant la fant una de les pareds més difícils d'escalar de tot el món. Situat a la Patagònia Argentina, és el més alt d'una cadena de quatre pics : Cerro Torre, Torre Egger, Punta Herron i Cerro Standhart.

La primera ascensió és encara una incògnita, l'any 1959 Cesare Maestri i Toni Egger van estar a la pared, el segon va morir i Cesare va afirmar haver fet el cim; no es van trobar restes de la seva escalada fins al cim i la descripció de la pared no encaixa del tot. Es una incògnita que es manté actualment, la primera ascensió comprovada la va realitzar per Casimiro Ferrari el 1974.

El veí del Cerro, és el Fitz Roy (també anomenada Cerro Chaltén) aquesta muntanya marca l'inici de l'última àrea fronterera no definida entre Xile i Argentina, fins al Cerro Murallóm cap al sud. El nom de Chaltén significa muntanya fumejant degut als núbols que gairebé sempre coronen el cim. Ho podem corroborar, el dia que vam arribar als peus del Fitz no vam veure ni un pam de la pared.

El primer ascens va ser el 1952 per l'expedició francesa composta entre d'altres per Lionel Terray i Guido Magnone. Malgrat que fa 3.375 metres la muntanya té la reputació de ser de "dificultat extrema": presenta enormes extensions de roques gairebé verticals, polides i relliscoses sobre les quals bufen constantment vents d'enorme força. Cosa que fa que tan sols dos cordades a l'any (més o menys) la coronin.

Restaurant la Senyera a Chaltén, catalans fins al cul del món, es va agraïr menjar com a casa.